Sarria - Portomarin - Palas de Rei - Melide - Arzúa - O Pino - Santiago de Compostela

La vint-i-setena jornada és per nosaltres; la primera. Comencem els mítics i últims 100 quilòmetres, la distància mínima que cal recórrer a peu per guanyar la Compostel·la. L'etapa no decepciona gens ni al principiant ni a l'experimentat pelegrí. Ofereix incomptables pobles dels municipis de Sarria, Paradela i Portomarín, bons exemples del romànic, pistes veïnals asfaltades, camins i corriols rurals, ponts medievals i passarel·les rústiques ...

L'etapa està fraccionada per la serra de Ligonde, que al mateix temps divideix les conques dels rius Miño i Ulloa i els municipis de Portomarín i Monterroso. Tot i que el començament és prometedor i obsequia amb un afable ascens per la muntanya Sant Antoni, la resta continua al costat de carreteres modestes, provincials i, fins i tot, nacionals. No obstant aixòm amenitzen el viatge bons exemples d'esglésies romàniques. Hi ha la possibilitat de desviar-se i anar a Vilar de Donas per visitar la de Sant Salvador, antics hospitals de pelegrins i el valuós creuer de Lameiros.

El Camí Francès abandona Palas pel Campo dos Romeiros, tradicional lloc de trobada de pelegrins, per entrar al poble medieval de Leboreiro. Entre Leboreiro i Melide, es creua el poble de Furelos i el seu riu a través d'un pont medieval per entrar a la zona urbana de Melide.

Després de Melide, el Camí passa per Boente i Castañeda per arribar a Arzúa, vila formatgera. El Camí es presenta en aquesta etapa dòcil i en molt bon estat, barrejant terra i pedra amb petites carreteretes entre pobles, amb suaus trams de pujada i descensos, alternant amb trams plans.

Entre Arzúa i la catedral de Santiago, hi ha gairebé 40 quilòmetres i el més lògic i prudent és dividir el tram en dues jornades fent parada i fonda a Santa Irene o O Pedrouzo. El municipi d'Arzúa cedeix el testimoni al d'O Pino en un trajecte còmode, amb pendents més fàcils i per pistes sempre properes a la N-547.

Ja gairebé estem arribant a la nostra meta. El caminar es torna serè, potser per por a acabar i no voler o no saber què fer després. Sobre pistes de fullaraca, entre les últimes taques de boscos de pins i eucaliptus, molt junts i simètrics, en algunes zones, també alguns roures, arriben els últims pobles. L'etapa d'avui és curta i ens portarà fins al municipi de Lavacolla. En arribar al cim, es passa pel costat de l'aeroport i comença el suau descens cap al poble. Per Lavacolla passa un rierol que els antics pelegrins utilitzaven per rentar-se i purificar-se abans d'arribar a Santiago de Compostel·la. Lavacolla, ja al municipi de Santiago, es troba molt a prop del Monte do Gozo, una petita elevació des de la qual els pelegrins tenen per primera vegada la visió de la catedral de Santiago. El Monte do Gozo, reconvertit durant el Xacobeo '93 en una zona per a pelegrins, té un gran monument en el seu cim, una font i la capella de Sant Marc. Des d'aquí, el recorregut és pràcticament urbà, arribant a la Catedral a través del barri de Sant Llàtzer, Rua de Sant Pere, Porta do Camiño, Rúa das Casas Reais i Praza de Cervantes, per baixar ja directament a la catedral i accedir per la porta Santa o, si no és Any Sant, per la de Azabachería.