El Diumenge de Rams s'ha celebrat, en l'àmbit religiós i festiu, fins als nostres dies en tots i cada un dels pobles de la nostra terra. És avui dia que alguns dels pobles del territori han quedat sense habitants o sense servei religiós, quan ha canviat l'arrelament i la popularitat d'aquesta festa que, ho repetim, ha estat general de tota la geografia.

El dia de Rams, amb la benedicció dels rams que li donen nom -antigament només eren d'olivera i de llorer i posteriorment s'introduïren les palmes i els palmons- és el símbol i la commemoració triomfal de l'entrada de Jesús a Jerusalem, tot i que cal afegir que aquesta tradició ja era practicada per l'home primitiu que exaltava la brotada de la vegetació tot desvetllant-la de l'adormiment hivernal. Aquest antic ritual agrari fou incorporat a la tradició catòlica convertint-se en l'entrada triomfal de Jesús, que és aclamat amb elements vegetals.

A Puiggròs en aquest dia es beneïen els rams i les branques d'olivera. El sacerdot lliurava un brot d'olivera beneït i una fulla de palma a cada família. En sortir del temple i arribar a casa, d'aquell ram se'n feia dos o tres de més petits i se'n posava un lligat al balcó (la casa que l'infant portava palma també hi lligaven la palma), un altre es lligava a alguna biga sota la teulada, i alguns posaven el tercer darrere la porta d'entrada a l'habitatge, amb la finalitat de protegir les cases contra les tempestes d'estiu (bàsicament llamps) i els mals esperits. A Juncosa també ho feien igual.

Com que en la nostra infantesa no era normal portar palmes o palmons, el costum era que els infants duguessin una branca d'arbre florida. Aquestes branques podien ser d'ametller o de qualsevol mena d'arbre fruiter, tot depenia de la Quaresma, si era alta o baixa, per poder agafar una mena de rama o altra, perquè com tothom sap, no tots els arbres floreixen al mateix temps, i hom procurava triar sempre la més atapeïda de flors, i en aquella rama o ram s'hi solia penjar dolços, com algun rosari fet de sucre, galetes i caramels que penjaven de la branca lligats amb fil, i que convertien el ram, a més de florit, en un dolç desig per a l'infant que el portava.

Més endavant ja s'imposà de ple el costum de comprar palmes o palmons, que també duien alguna figura de sucre i una gran llaçada, i que eren regal dels padrins als seus fillols. Avui als feligresos que acudeixen a la missa se'ls dóna una branca d'olivera i una altra de llorer, mentre que els infants porten palma o palmó comprat als típics mercats o fires. En l'àmbit dels Països Catalans destaca el Mercat del Ram de Vic.

Després de la pertinent benedicció, a tots els temples té lloc una petita processó, sigui sols per l'interior, o sortint al defora. A Balaguer en temps passats feien una solemne processó que sortia de l'església de Sant Josep, i feia un recorregut per la ciutat. Era una festa molt esperada pels menuts, ja que els nens lluïen els palmons i les nenes les palmes, aquestes últimes molt més treballades, i que servien de suport per penjar-hi figuretes de sucre.

A més, ha estat costum que el Diumenge de Rams hom estrenés alguna peça de vestir, potser com un bon auguri d'aquesta renovació cíclica vegetal en un principi, i de renovació d'esperit amb el cristianisme. La dita recull el fet d'estrenar alguna peça, i que era habitual haver-se-la fet a casa amb les pròpies mans, d'aquí que digui:

Pel Diumenge de Rams qui no estrena no té mans.

A Puiggròs a la tarda es feia el Via Crucis seguint els carrers de la població i fent les parades pertinents de les catorze estacions, mentre que a Artesa de Lleida el Via Crucis feia via fins a l'ermita de Sant Ramon. En aquesta processó es treia el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors i Jesús de Natzaret.

A la ciutat de Lleida, al capvespre d'aquest dia i organitzada per la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, que pertany al Tercer Orde Servita, té lloc l'anomenada i popular processó dels Dolors (els dies anteriors s'ha fet el septenari), la qual compta amb la presència de milers de persones que contemplen la desfilada dels passos i dels personatges que hi concorren i que obre els actes de la Setmana Santa lleidatana.

El pelegrí pujà el carrer Cavallers,
polsós i amb el bastó a la mà,
als peus de la Verge dels Dolors
per donar gràcies, es volia postrar.

D'aquesta processó ja se'n té notícia l'any 1753, però serà a partir de l'any 1858 quan incorporarà uns elements que l'han popularitzat molt i que encara, avui en dia, tenen un protagonisme especial en aquesta desfilada processional; són l'esquadra romana dels Armats dels Dolors, que també han estat coneguts popularment com "dels pagesos", pel fet que molts eren (o són) pagesos de l'horta lleidatana.

La Mare, la bona Mare,
Mare la dels set dolors,
tos fills de Lleida t'estimen,
i ploren amb el teu plor.

A Sant Ramon la fira més important que feien era la del Diumenge de Rams, que ha perdurat fins als nostres dies. Tradicionalment, es compraven i es venien els porquets que s'escorxaven a la matança anyal.

Avui és la festa de Santa Engràcia, venerada i votada al poble de les Oluges, a la qual se li atribueix la potestat (entre moltes altres) de guarir el mal de cap. El nou d'agost de 1954 n'era beneïda l'ermita un cop restaurada, així com la imatge. Els seus goigs canten:

Sou tan bona remeiera
pels qui tenen mal de cap;
pels devots tan amatents,
i per tots tan servicial,
que per ço que a les Oluges
us hem alçat un altar:
Santa Engràcia gloriosa
guardeu-nos de mal de cap.
Tots els anys a les Oluges
seguint un costum antic,
se us dedica honrosa festa
el dia setze d'abril;
festa votada d'un poble
agraït al vostre empar:
Santa Engràcia gloriosa
guardeu-nos de mal de cap.

Avui és, també, un dia especial per al poble pallarès de Santa Engràcia, que s'aixeca a 1.035 m a sobre d'una roca tallada verticalment. No endebades no sols porta el nom de la santa, a més a més l'església parroquial és dedicada a Santa Engràcia, una imatge de la qual es pot veure en una mena de petit retaule al centre de l'altar major.