El santoral d'avui ens presenta a santa Barbada, que deu el nom a un fet puntual que cal conèixer.

Hi havia una bella jove que duia el nom de Paula, la qual vivia de manera molt recta i honesta. Aquella bellesa atreia més d'un jove, els quals s'hi acostaven per fer-li propostes matrimonials, que ella rebutjava una i altra vegada.

Va succeir, però, que un dels joves tenia tant desig d'ella que va decidir prendre per la força allò que no podia aconseguir amb paraules i afalacs, per això va decidir que l'esperaria amagat a la sortida del poble i en un paratge solitari per poder assolir el seu desig.

Un dia al matí la noia Paula s'encaminà a fer uns encàrrecs al poble veí, quan de sobte va veure que la seguia, corrent al seu darrere, l'individu en qüestió. La noia entrà ràpidament en una ermita que hi havia a frec de camí i, pregant fervorosa, demanà que el seu bell rostre s'enlletgís per poder salvar-se d'aquella situació de desig carnal. De cop la seva cara va quedar coberta per una llarga barba que impedia conèixer que fos una noia. Quan el jove entrà a l'ermita es trobà amb aquella figura amb barba que li féu pensar que era l'ermità del lloc, al qual va preguntar si havia vist una noia jove que havia entrat a l'ermita. Davant la resposta negativa, l'altre va marxar ben frustrat en el seu desig.

Paula va optar per la vida religiosa. És per la barba que la salvà en un moment de la seva vida del seu perseguidor que a la seva mort, fou venerada amb el nom de santa Barbada.