Tot i que avui no sigui més que un record, sí que cal fer referència que el dia d'avui era el que obria la gran fira de Verdú.

La fira començava normalment el dia 15 d'abril amb el bestiar de ferradura o peu rodó; seguien els ovints durant els dies 25 i 26, i a les 12 de la nit del dia 26, el toc de la campana grossa donava el senyal d'entrada al terme dels nombrosos ramats de bestiar de llana, envaint tot el poble i els erals adjacents durant els dies 27 i 28.

La fira del bestiar de llana desaparegué durant els anys de la guerra civil. Es diu que entre els anys 1925 i 1928 hi concorrien anualment uns 14.000 caps. Els mulats -que tots s'encabien a les quadres i estables- hi venien en grans quantitats que oscil·laven entre les 8.000 i 10.000 bèsties. L'any 1933 se'n vengueren 5.000. I el nombre de visitants durant els dies de la fira era incalculable, tanta era la gent que anaven i venien durant els dies que durava.

La visió que en tragué el geògraf Pau Vila, l'any 1932, és una clara mostra del que representava aquesta fira: "A mesura que ens atansem al poble, el moviment creix. Vehicles amb gent, i gent amb bèsties, enfilen el brancal carreter, que s'endinsa a la vila. Portats per les seves converses de tractants, pagesos i curiosos, en les quals surten en garbuix caps de bestiar i dotzenes d'unces, arriben al final. Una munió de muls i mules, de ramblers, inter-mediaris, pagesos i badocs, ens atura. Davant nostre tenim una negror bellugadissa, entre la qual clapegen les gorres de la gent i llueixen amb suor d'angústia, els lloms nerviüts de les bèsties. El carrer és ample i assolellat. A banda i banda els animals són estacats en anelles clavades a posta als murs de les cases; al centre, en una altra renglera, els venedors, pel ronsal, les mantenen afilerades. Per entremig de la triple franja mulatina, d'una inquietud immòbil reflectida per les orelles neguitoses i les cues brandadores, circula la gent observadora. Uns no fan sinó matar l'estona, però la resta hi són per fer negoci. Molts han vingut de lluny; s'endevina en les converses, se senten parles diferents, on es fonen les variants dialectals de les terres catalanes amb els matisos regionals de les terres castellanes. Més d'un auto porta matrícula francesa. La fira de Verdú té una àrea d'irradiació peninsular i àdhuc la traspassa, puix que gairebé cap any no hi manquen compradors de França i d'Algèria".

La fira de Verdú, la més important de Catalunya, fou atorgada pel rei Pere III, dit del "Punyalet", el 10 de setembre de 1378, i ja a l'abril de l'any següent hi ha constància de la primera celebració.

Aquests més de sis segles -diu Ramon Boleda i Cases- han deixat una profunda marca en la vida social i econòmica del país, molt acusada en els pobles de la rodalia perquè aquesta fira hi repercutia considerablement. Tota la comarca se sentia molt protagonista d'aquesta fira: Tàrrega pel pas de quantitats de mules procedents dels més apartats llocs d'Espanya, i per l'anar i venir dels firandants amb el gran benefici de les fondes, cafès i establiments bancaris. Guimerà era el poble que més la vivia, perquè s'hi traslladava massivament i també per les transaccions que hi feien. Ciutadilla, perquè veien passar grans ramades de mules procedents de les terres tarragonines i del llevant, com a preludi de la fira ja al començament del mes d'abril.

La fira havia marcat més enllà dels límits comarcals una fita en el calendari i en el temps. Això sol mesura la seva importància i així, per exemple, les feines del camp, la compravenda i els fenòmens atmosfèrics del mes d'abril tenien la fira com a punt de referència.

"Si travessem la fira sense matar els brots de les vinyes i els ametllons salvarem les collites", deien els pagesos. Semblantment, perquè en aquests dies alguns anys els sembrats acusaven falta d'aigua, se sentia dir: "Si plou abans de la fira la collita està assegurada" o viceversa "Si no plou per la fira... malament". Fins i tot, abans que es deia que els infants venien de París i els portava la cigonya, per les contrades ponentines als menuts se'ls deia que els infants els "compraven a la fira de Verdú".

I no sols s'esperava la fira per canviar la mula sinó també per comprar guarniments, sabates i eines de tota mena.

A la fira de Verdú dos per mi i un per tu.

Els teixidors hi anaven a proveir de cànem i a vendre teixits. S'hi portava molt cànem, a la plaça hi havia un porxo on penjaven unes balances en què es feia el pes del cànem. Cada article tenia el seu lloc assignat, per això del car-rer de l'Arquebisbe Terés els firaires en deien el carrer de la cansalada; els curtidors de cuir i sabaters, es posaven al carrer Major; els torronaires d'Agramunt a la dreta entrant a la plaça; els guarnicioners o basters a l'esquerra, dessota els porxos del costat del sol. El sobrant de la plaça, era ocupat per parades de joguines, de "coques, mistela i aiguardent", d'ametlles "grapinyades", barraques de "tir al blanc", cavallets, o xiulets i flautes; "xarlatans", els "faixeros de Tortosa" que venien faixes negres, blanques i blaves, i d'altres parades de ganivets, forcaires, argenters, cadiraires, ferrers de tall, sellers, sabaters, clavetaires, calderers, espardenyers... Tota la població era una bullícia inimaginable. Però la fira, a causa de la mecanització del camp, caigué verticalment durant la dècada de 1964 a 1975, any, en què es veié l'última guspira del "firal".

El "firal" era el centre neuràlgic de la fira, era el cor i el pulmó que donava moviment a tot. Estava emplaçat en un carrer molt ample, que envolta mitja població, al qual els verdunins anomenen "la Muralla", ple de quadres i estables a banda i banda.

Tota fira és una atracció, i la de Verdú, més que cap altra, puix ha vingut formant, amb les de Salàs de Pallars i Organyà, la trilogia de fires més famosa. Avui, però, ja és història.

I també és història la fira que celebrava la Pobla de Segur pels volts del 15 d'abril, que conjuntament amb dues més, feien que aquesta població gaudís de tres fires anyals ben concorregudes que esdevenien com una mena de Festa Major comarcana, ja que a més de la gatzara firaire hi acudia gent vinguda de tota la rodalia.